divendres, 1 d’agost del 2008

Data límit 9 d'gost?


No en sabem.
Després ningú ens pren seriosament, i tot és degut a la patètica classe política que ens representa(?).

D'aquí vuit dies s'acaba el termini per la presentació del nou sistema de finançament i, en cas de no arribar-se a un acord, el Govern Espanyol estaria incomplint una Llei Orgànica; és a dir, actuant dintre de la il·legalitat. Malgrat tot no patiu, quan qui en surt perjudicat som els catalans ningú no mou un dit per passar comptes amb el Gobierno.

Però no cal que patim, que això no passarà perquè de nou la il·lumiada burgesia benestant de la part alta de la Diagonal mourà fitxa i vendrà el país a canvi de res tal i com van fer en la negociació de l'Estatut. La dreta burgesa benestant catalana, comandada per Artur Mas, Felip Puig, la dinsatia Pujol i l'església (UDC) de nou es desmarca del consens polític del Parlament de Catalunya i trenca unilateralment el front català a Madrid capaç de fer pressió mitjançant la no aprovació dels pressupostos generals de l'estat.
Possiblement sigui dificil d'empassar que els diputats del PSC votin com gurp propi i no subordinats a les consignes del PSOE, però que aquesta idea hagi ressonat en els mitjans de comunicació ha de fer que se la consideri, si més no, possible. I és que polítics d'escassa identitat catalana segons els burgesos de la part alta, com Chacón, Montilla o Corbacho estan fent mot més per Catalunya del que estan fent Pujol, Mas, Puig, Duran i Lleida etc. I això que alguns dels citats més amunt ocupen càrregs miniesterials espanyols.

CiU però, no pot deixar escapar una nova oportunitat per vendre's com una puta barata (com ja va fer a canvi de res amb l'Estatut. I és que els burgesos haurien de tenir en compte la voluntat del poble no només la dels socis del club de Polo) i pactarà un finançament de 2nes rebaixes del Corte Inglés amb el PSOE a canvi d'alguns beneficis tipus pressió sobre la Generalitat per forçar eleccions que puguin, hipotèticament, tornar el poder als rics de Barcelona.

Per aquest motiu, no hem de permetre que CiU ens torni a vendre, ens torni a traïr. No podem permetre que una força política en vigent decadència ens vengui a tots plegats per culpa d'un ressentiment de nen mal criat. No s'ha de permetre. I si al final es surten amb la seva, que se'ls castigui a les urnes, perquè no s'han d'oblidar les dues úniques maniobres polítiques de CiU dels darrers 5 anys:

- Vendre un Estatut de rebaixes al PSOE a canvi de res traïnt el país.
- Vendre un finançament de rebaixes al PSOE a canvi de res traïnt el país.

CiU s'autoanomena "partit nacionalista"..i tant que ho és! nacionalista com el que més! nacionalista espanyol, capitalista i de dretes a favor dels rics! Jo no vull un president amb aquesta etiqueta. Catalunya no ha de ser això

dimarts, 27 de maig del 2008

Independentisme per a no iniciats. UNIT ONE


Jo sóc un romàntic, un idealista, un somia truites de les grosses i, per tant, els meus ideals polítics són també romàntics, nostàlgics i fins i tot febrils. De totes maneres sóc molt escèptic a l'hora de pensar que qualsevol opció política pugui defensar-se des de l'entranya; precisament perquè (transplantaments a banda) l'entranya és personal, íntima i intransferible. I per tant, és molt difícil de fer-te entendre si parles des de tan a dintre de tu mateix.


Existeix un cert problema quan certes idees polítiques o determinades opcions de futur no poden defernsar-se ni recolzar-se sobre el més pur pragmatisme, quan només resta el recurs de l'entranya, i l'exaltació de determinats tipus d'Rh.

Afortunadament això no passa amb Catalunya i sí passa amb Espanya.


Estem d'acord que qualsevol nacionalisme no és més que l'expressió d'un sentiment d'amor, d'afecció, diguem-ho com vulgueu, cap a la terra. I que, per tant, les idees d'independentisme tenen un component sentimental molt fort. Malgrat tot, no entrarem en aquesta Lesson one a parlar de deutes històrics ni d'injustícies pretèrites reiterades. Ens limitarem a parlar de per què un Estat català seria tant positiu per tothom, i remarco PER TOTHOM, des d'un punt de vista pràctic.

Un altre dia ja entrarem a analitzar la víscera.


- Què és més fàcil de gestionar: casa teva o tota la comunitat de veïns?


Sempre es repara abans la fuita d'aigua de la pica de la cuina que la taca d'humitat que hi ha a la façana; i decidir que s'ha de pintar el pis és qüestió de dos minuts mentre que posar-se d'acord en pintar l'escala pot costar-nos dies i setmanes de reunions.

Catalunya podria ser un Estat perquè té totes les seves necessitats cobertes. Som una regió rica (parlo de "regió" no de persones), amb un sistema sanitari propi, amb una policia pròpia, amb empreses de capital propi, amb multinacionals instal·lades, amb sortida al mar, amb un comerç viu, amb un sector primar potent i suficient, un sector secundari notable i un sector terciari excel·lent.

Som un racó de la Mediterrània on es genera molta riquesa; riquesa que en plena exaltació es llença a l'aire i....que s'emporta el vent cap a altres zones.


Jo, tu, el teu veí, el cunyat de la teva germana, aquell noi dels piercings, el pelut, el pelat, la cuinera, la teva advocada (que va néixer a Madrid), la mestra dels teus fills, el teu perruquer, la doctora...TOTS NOSALTRES, vinguem d'on vinguem, haguem nascut on haguem nascut, podríem viure molt millor que ara. No seríem més rics; seguiríem cobrant el mateix i l'Euríbor continuaria pujant mes a mes. Però si el nostre Estat pogués gestionar els seus ingressos:


Podríem tenir més escoles bressol amb places per als nostres fills més apop de casa, una escola pública de qualitat amb més aules, més professors, menys massificació i per tant millor educació; més hospitals amb més recursos que fes que no fos necessari anar a Barcelona per fer-nos la ressonància o el TAC, que fes que les llistes d'espera es reduïssin. Podríem reparar d'una vegada la xarxa de Ferrocarrils tan obsoleta que tenim, arreglar la xarxa viària, no haver de pagar peatge cada vegada que surts de casa.

Els tràmits administratius serien més senzills, perquè és més fàcil organitzar casa teva que el teu barri.Tindríem veu internacional per ajudar a decidir aquelles polítiques a nivell europeu que millor poden fer funcionar les coses, podríem gestionar l'onada migratòria i detectar amb més facilitat les mancances humanes de cada ciutadà...


Hi ha qui diu que en un marc d'unió europea i de constant globalització, un estat nou no té sentit més que el purament sentimental.

Jo no hi estic d'acord perquè dintre del mateix marc, com són les coses avui a Catalunya és molt diferent a com podríem ser si Catalunya fos un Estat independent.

dimecres, 21 de maig del 2008

Per què?


Creo aquest bloc amb la intenció de que creixi; amb la intenció de que hi participeu, hi digueu la vostra i per copsar a petita escala, en un principi i potser amb una mica de sort més endavant en més gran mesura, quina és la temperatura política, en quin estadi estan els vostres somnis de futur i perquè una mica entre tots sapiguem posar-nos al lloc que realment ens pertoca.


El nom del bloc és en anglès per una simple qüestió de predominància lingüística mundial. Amb un nom en anglès és més provable que gent entri al bloc per error a través d'un cercador, i ja sabeu que en els cercadors l'ordre en el que apareixen les pàgines depèn del nombre de visites que rep, se'n podria dir l'"índex d'impacte"; de manera que si més gent hi entra, més amunt apareixerà aquesta pàgina al google quan la gent teclegi "catalan" o "freedom". En definitiva, serà més fàcil de trobar.


Neurones al paro continuarà vigent. Aquest nou bloc estarà dedicat a la política, i més concretament a intentar veure el camí i a intentar apartar les pedres per aconseguira, algun dia, allò que la Història ens deu a totes i a tots: un país sobirà en el món actual; una Catalunya lliure.